La professora de Música per a Bebés de L'Artística Manisense ens explica en què consisteix el Mètode Willems, pedagogia musical en la qual es basen les classes que este curs ha posat en marxa l'Escola de Música, Dansa i Teatre. La matrícula de l'Escola està oberta durant tot el curs i es poden incorporar nous alumnes a les classes.

Ningú no dubta hui en dia de la importància de la música per a l'ésser humà des de les seues primeres hores de vida; però com acostar-nos a ella és un element desconegut per a la majoria de les famílies. En un moment en què s'està aprenent a descobrir un món sencer, és imprescindible que l'acostament a la música es realitze amb un primer contacte cuidat i en el qual els nostres fills i filles es reconeguen en un entorn positiu per a impregnar-se de tot allò que succeirà en cada moment musical.

Edgar Willems, pedagog autodidacte belga del segle XX, començà a desenvolupar el que anomenem Mètode Willems en el període d'entreguerres, en un moment en què a Europa es produïa un procés de renovació pedagògica que donà lloc a l'aparició de nombroses mètodes d'educació, pensadors, filòsofs, pedagogs, artistes, que començaren a qüestionar la forma en què s'educava els xiquets en tots els àmbits.

Així va ser com sorgiren la majoria de mètode anomenats "actiu", denominats així perquè afavoreixen la participació de l'infant en el seu aprenentatge amb la màxima comú de tots ells que diu que "els alumnes arribaran al coneixement teòric de qualsevol matèria a través de l'experimentació".

Entre estos mètodes sorgiren aleshores mètodes com Waldorf i Montessori (en l'àmbit general) però que també en l'àmbit musical desenvoluparen amb nom propi pedagogies com Dalcroze, Orff, Martenot, Kodaly, Suzuki i, com no, la pedagogia Willems.

És curiós veure com hui en dia, a Espanya, tots estos mètodes són considerats avantguardistes i ens comencen a sonar ja molt, quan la realitat és que van ser creats i es començaren a difondre en altres països europeus fa aproximadament un segle. Està clar que al nostre país la renovació pedagògica començà amb la democràcia i encara ens queda molt a treballar.

Segons Edgar Willems "totes les persones, independentment de les seues aptituds musicals inicials poden i haurien d'adquirir una formació musical". Per tant, descartem la màxima tantes vegades repetida en alguns ambients musicals del "val o no val", ja que totes les persones tenim la capacitat de desenvolupar la nostra musicalitat, només necessitem ser dirigits correctament.

Willems establirà llaços entre la música i l'ésser humà, atorgant-li a la pedagogia musical una dimensió humanística. Segons ell, els tres elements fonamentals que constitueixen la música (ritme, melodia i harmonia) reuneixen respectivament la naturalesa fisiològica, afectiva i mental de l'ésser humà. A més de no considerar l'educació musical com un fi en ella mateixa, "sinó com un mitjà perquè les persones es desenvolupen en totes les seues dimensions", ja que entén que mitjançant la música podrem despertar les facultats sensorials, motrius, afectives, intuïtives i creatives de les persones i molts especialment en els xiquets i xiquetes. Per tant, segons la pedagogia Willems, la finalitat última de l'educació musical no serà aprendre a llegir una partitura o a tocar un instrument concret, sinó desenvolupar-se harmoniosament com a persona, en tots els seus vessants, a través d'una educació musical viva i activa.

Per tot açò, la iniciació musical ha de ser una revelació: la música és, a més d'una ciència i un art, un llenguatge i com a tal hauria de seguir el mateix procés d'aprendre a parlar, és a dir, seguint les etapes de qualsevol llenguatge: escoltar, repetir, improvisar, parlar utilitzant frases i raonaments cada vegada més complexos, llegir i per últim escriure. Per este motiu partirem de la impregnació musical fins arribar a la teoria, d'una manera lògica i motivadora per a l'alumne que faça que a poc a poc vaja coneixent i parlant la música (cantant, movent el cos, reconeixent timbres de diferents instruments cada vegada més complexos, imitant ritmes, etc.) perquè d'una manera natural i espontània vaja adquirint els coneixements musicals que més tard s'aniran definint a poc a poc de manera teòrica.

Per a terminar de presentar esta pedagogia faré referència al llibre El valor humano de la educación musical d'Edgar Willems (publicat en castellà per l'editorial Paidós), on podem llegir els següents fragments:

En la educación que proponemos nos interesamos por todos los niños, por todos los adultos, dotados o no. El don es eminentemente relativo. Es tarea del profesor rastrear las lagunas y ayudar al alumno en sus puntos débiles.

En la iniciación, el contacto con los niños es de la mayor importancia. El profesor debería tratar de conquistar a los niños por medio de la música (material sonoro, cantos, ritmos, movimientos) y no mediante palabras amables.

Es necesario decir poco y hacer mucho. Es inútil tratar de que el niño se vuelva inteligente dirigiéndonos a su intelecto –cosa que hacen muchas madres–; necesitamos que logre –a menudo por imitación– la acción justa; y esto en todos los dominios: en el de la audición, en el del ritmo, etc.

Per tot açò i en consonància amb la pedagogia musical Willems, hem posat en marxa en L'Artística Manisense sessions de música per a bebés en les quals les famílies aniran impregnant-se de la riquesa musical, uns moments musicals en família que serviran perquè tant els menuts com els seus acompanyants puguen descobrir un món musical que podran anar desenvolupant també en les seues llars, deixant-se guiar per les propostes fetes a classe i implementades amb la seua pròpia vida musical.

Isabel Montaner. Professora de Música per a Bebés i Jardí Musical de L'Artística Manisense, especialitzada en Pedagogia Internacional Willems.